LA NOVA VIDA

Fa 6 mesos que visc sol, va ser una decisió propia i ben meditada ja que va ser un moment complicat.

He passat de compartir tot el que significa la vida independent amb una parella a viure sol.

L’ experiencia no es la mateixa i la diferencia esta per exemple en que les despeses de la casa eran compartides i ara no, tot el que s’ha de fer en una casa ( coses com: cuinar, netejar, posar la rentadora…) ho faig jo tot sol.

A més a més, el trobar-te sol en alguns moments, fa que t’acostis més als amics de sempre, a la família, que busquis fer altres coses que abans no feies.

Aquest canvi, em fa sentir més lliure, segueixo decidint per mi mateix com vull que sigui la meva vida i és una cosa que ni jo ni ningú hauriem de deixar que canviés.

Hem trobo bé amb mi mateix i amb la gent que m’envolta, he tornat a comenVar de nou amb les tasques que ja sabia fer i cada cop n’aprenc de noves.

Lo nou sempre costa pero a mi aquesta nova vida no m’espanta, em fa sentir més viu.

ANDY TIAS

VACANCES 2009


A l'estiu d'aquest any hem pogut gaudir d'unes meravelloses vacances, gracies al viatge a Màlaga (Benalmàdena), en un hotel que es diu Sant Fermin. El calor feia que la platja i la piscina fossin els destins alternatius per suportar una calor insoportable.També hi havia alternatives, un dia vam visitar la catedral Malaguenya i vam anar des de Benalmàdena a Màlaga amb tren rodalies, fent moltes fotos.L'endemà vam anar a dinar pescadito frito, en un restaurant al costat del mar. A més, l'últim dia vam anar a sopar a la platja amb tovalloles i tot estava molt bo.

Les persones de suport eren de les millors del món, els hi vam regalar un bolso per cada una, per dir que hi ha poques persones com elles, eren el millor suport que podiem tenir, que haguéssim fet sinó?

Desprès de Màlaga vam estar una setmana a Sta Cristina d' Aro amb la meva família. Tot era família i res més que família però era agradable estar amb ells, la família és el més important per una persona, sobretot per a mi..
Desprès amb la família de la Mònica, entre Fogars de la Selva i Calella de la costa, però tot era família, un dia amb els amics però sobretot sempre hem estat junts, això és el que més importa.

M'ho vaig passar de meravella, tot va ser fantàstic.Però tenia que arribar un dia que poses fi a las vacances, s'ha acabat passar-ho bé, cal tornar a la rutina i la monotonia, ara és quan s'ha de trepitjar de peus a terra. Des del 27 d’Agost jo ja estic treballant, la Mònica va començar el 1 de Setembre, uns quants dies desprès que jo.

La normalitat ja arribat i les vacances d'estiu ja las començo a oblidar, ja que porto dies concentrat amb la meva feina, deixant enrere las vacances d'estiu i pensant en el present i esperant el futur.

Andy Trias

25è ANIVERSARI DE LA FCSD

25è ANIVERSARI DE LA FCSD

Un bon dia, un grup de pares amb fills i filles amb la Síndrome de Down van decidir crear una Fundació, que és un centre on tot el que es fa és investigar la genètica de l’origen de la SD. A més a més es dediquen a la integració social i laboral dels nois i noies que hi acudeixen. També aporta espais d’oci i ajuda a les familíes i als nois i noies que volen independitzar-se ( com la Mònica i jo ).
Per a mi és com la meva segona casa, ja que jo personalment participo en molts dels programes i cursos que ofereix la Fundació, ja que porto 25 anys sent usuari.
Aprofito per anomenar als professionals i les persones que han col·laborat i han fet possible que aquest Projecte hagi tingut èxit.
Durant aquest quart de segle, he de dir, que aquesta trajectòria no ha estat fàcil, però gràcies als esforços d’aquelles persones que han format part de la història de la Fundació, el dia 30 de març del 2009 hem pogut celebrar que queda encara molt camí per recórrer.
Els mèrits i èxits no només els reconeixo jo sinó que es demostren amb els premis i reconeixements que ha rebut la Fundació durant aquests anys.
Abans de 1984 existien pocs recursos en l’àmbit de la discapacitat avui, 25 anys després, seguim treballant per reforçar la nostra autoestima i per sentir-nos recolzats.

Resposta a la Regina

Hola Regina, gràcies per les teves paraules tant boniques, les tindre en conte. Perdona el retard per contestar perè he tingut nproblemes amb l'ordinador. Respecte l'entrevista, ma'gradaria poder ajudar-te, t'aconsello que enviies l'entrevista a la fundació a l'adreça: vidaindependent@fcsd.org i ells me la faran arribar. T'informo que la Fundació convoca un premi cada any per estudiants de sequndaria que fan el seu treball de recerca

LES MEVES VACANCES D'ESTIU

Varem anar de viatge a Sant Sebastian .Una Conxa Maravillosa, Un hotel que semblava que estiguesim a una Bahia com el seu nom indica (Hotel Bahia ) Unes fotos d’aquelles que són per enmarcar en un quadre i que a més a més són per recordar per tota la meva vida , i que són aquellas cosas que m’han marcat per sempre .Alla teniem unes companyies extraordinaries son aquellas companyies que entren amb pronfunditat dintre del meu cor. Teniem 2 responsables de grup que eran fora de serie .A més a més, la meva habitacio i de la Mónica eran enuna sola habitacio hi cabiam 4 persones jo, la Mónicai les de fora de serie .Érem un grup extraordinari alguns del mateix grup´d’oci del cap de Setmana .Despres de Sant Sebastian nomes Mónica i Jo desti Sta Cristina nomes 5 dies despres Després vam marxar a Extremadura amb un cotxe de luxe amb els Pares de la Mónica .Perque el Pare de la Mónica es Extremeny i vam anar a Fuentes de Leon, provincia de Badajoz, a l ‘altre punta de Espanya.Vem sortir de Barcelona a les 6 del mati i vem parar a esmorzar entre Saragossa i Toledo, a Talavera de la Reina, aprop de Madrid.Vem dinar entre Madrid i Medira, i entre les 20,30 i 21h del mateix dia vem arribar a Fuentes de Leon, just per sopar i saludar a la Familia, el pare juga al Domino que es el que fa sempre quan va a Fuentes. El Fernando i la Pietat saludaven a la resta de la Familia i nosaltres nomes pensavem en dormir, estavem morts del viatge de cansament, pero no estavem morts, estavem de parranda!!!L’ Endema entre pitos i flautes entre bromes i cortijos, sopars, dinars, etc. I el 15 d’Agost Sta Maria, una de les festes d'aquest Poble, vam veure el encierro tipic d’alla. Un amic del Pare de la Mónica es va disfrasar de dona i vam riure.Un bon estiu, amb unes vistes que son per recordar. Tot es molt maco, he viatjat per tot Espanya i us recomano que vietjeu, no us quedeu a casa, s’ha de veure mon, Espanya te moltes coses macas. Quedarnos aqui, nomes coneixent Catalunya, que es la nostre terra, que ja la coneixem, però falta veure el que no hem vist mai, i el que no em vist mai es Espanya que es una altre terra que queda una mica mees lluny i que encara que no sigui la nostre tambe te coses boniques per veure i per visitar.

La por dels pares

No es bo que els pares pateixin pel sol fet de veure com el seu fill o filla amb la SD marxen de casa. Es llei de vida . La humanitat te 3 normas: es neix, es creix i es mor.
Es natural que el fill o filla vulgui fer la seva vida independent. Perque no ho poden fer?
Jo crec que es una decisio dels fills i no dels Pares. Son els fills qui han de de fer la seva vida i son ells que tenen que escollir amb qui volen compartir la seva vida. Son qui escolleixen amb les seves respectives parellas de voler viure junts.
Jo crec que els pares no han de posar obstacles, al final sera el fill o la filla els que no voldran marxar de casa considero que aixo seria un problema: la por dels pares es transmet als fills i filles.
Si els fills i filles veuen que els pares pateixen ells no s’aniran de casa mai. Els pares una de las cosas que han de fer es acceptar la decisio dels fills i filles. Aixo no vol dir que es perdi la relacio, s’ha de tenir mes confiança amb els fills i les seves respectives parelles ajudan-los a creixer i tambe a viure coses noves .
La por l’unic que fa es tenir el pensament negatiu i no positiu, s’han de mirar las coses bones, s’ha d’ajuda a progressar i a deixar fluir les idees positives.
La vida noes composa en tenir por. La vida te coses alegres i boniques, tindra coses bones o dolentas per estar contents i feliços i d’altres coses per millorar, encara que la realitat sigui dura .
La realitat es dura perque som nosaltres que la fem dura pero amb una mica de cura les coses poden sortir be i es pot tenir confiança amb el fill o filla. No vull acabar aquest escrit sense tranquilitzar als pares que pateixen i dir-los que no s’acaba el mon .

Andy Trias

Jo treballo a Cosmocaixa i gracies a aixo puc fer la meva propia vida independent. Estic al departament tecnic i la meva feina es de manualitat i control de fotocopiadores i impresores, i controlo la feina que faig. Els meus companys estan contents de com ho faig, ara estic content de la feina i per tant m’haig de concentrar amb el que faig i no pensar amb altres coses.Els companys de la feina em tracten millor que abans, son companys especials, ens permetem fer bromes i m’estimen. Amb ells faig coses noves: sortim mes, no nomes som companys de feina sino que també som amics. Si algu em digues de tornar a on estava abans li diria que no perque ara estic mes be. Em sento tranquil i relaxat.. Soc l’home mes feliç del planeta, perque no nomes em van be les coses a mi, sino que a la meva parella tambe.La meva jefa vol que la gent vingui a visitar CosmoCaixa perque fem coses molt interessants, de ciencia, organitzem festes d’aniversari, i fem tallers familiars. Us animo que vingueu. Andy